El nou art trencador amb la tradicionalitat que busquen els artistes es comença a expressar a través d'una autèntica paradoxa. Parlem del cartell, i parlem de paradoxa perquè el cartell publicitari és al servei del capitalisme emergent, el culpable de l'estancament de l'art. El cartell ofereix als pintors un format molt similar al de les pintures tradicionals, a la vegada que els permet exercir l'art pel qual aboguen: concís i precís. El cubisme, junt a altres vanguardes, com la publicitat, preten ser concís, allunyant-se de figures pomposes i recarregades. Així, les vanguardes i la publicitat es troben i s'alimenten mútuament fins a tal punt que el cartellisme publicitari experimentarà el seu apogeu en aquests anys d'art vanguardista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada