A principis del segle XX els moviments de vanguarda artística, entre ells el cubisme, irrompen en el camp de la publicitat a través dels cartells. Però aquest fet s'ha d'entendre a partir d'un canvi social provocat pel mateix art.
En els primers passos del passat segle es produeix una evident ruptura entre el tàndem artista-burgesia. Aquest fet és una conseqüència de la disconformitat dels nous artistes davant els referents del moment, de dubtós valor atístic. Per exemple, edificacions realitzades amb l'únic propòsit de desenvolupar la gran ciutat i servir de vivers humans camuflades amb escassos detalls artístics en la façana inspirats en patrons massa antiqüats. I aquest tarannà en la creació trascendeix també a l'àmbit publicitari, utilitzant els creatius publicitaris diversos elements gràfics catalogats i combinant-los de manera mecànica i sense cap intenció trencadora o artística. Però no només el canvi social és un dels culpables d'aquesta ruptura i evolució cap a un nou concepte d'art, sinó també el progrés tecnòlògic. El desenvolupament de la fotografia i el cinema permeten una reproducció del tot fidel a al realitat, d'aquesta manera, els nous artistes es pregunten seriosament si el camí que des d'aquest moment ha de seguir l'art és la representació del món real, funció que ja fa a la perfecció la tecnologia.
En els primers passos del passat segle es produeix una evident ruptura entre el tàndem artista-burgesia. Aquest fet és una conseqüència de la disconformitat dels nous artistes davant els referents del moment, de dubtós valor atístic. Per exemple, edificacions realitzades amb l'únic propòsit de desenvolupar la gran ciutat i servir de vivers humans camuflades amb escassos detalls artístics en la façana inspirats en patrons massa antiqüats. I aquest tarannà en la creació trascendeix també a l'àmbit publicitari, utilitzant els creatius publicitaris diversos elements gràfics catalogats i combinant-los de manera mecànica i sense cap intenció trencadora o artística. Però no només el canvi social és un dels culpables d'aquesta ruptura i evolució cap a un nou concepte d'art, sinó també el progrés tecnòlògic. El desenvolupament de la fotografia i el cinema permeten una reproducció del tot fidel a al realitat, d'aquesta manera, els nous artistes es pregunten seriosament si el camí que des d'aquest moment ha de seguir l'art és la representació del món real, funció que ja fa a la perfecció la tecnologia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada