Lolcalad: Lleida City

Per tal de realitzar l’exercici s’ha escollit un recorregut per una zona cèntrica d’una ciutat mitjana com és el cas de Lleida.
El recorregut s’inicia a l’estació de tren Lleida-Pirineus on s’hi pot observar la utilització que s’ha realitzat de diversos suports. Seguidament, durant el transcurs de Rambla Ferran s’observen també banderoles, cartells, opis, etc. Així doncs, hem observat que durant un breu recorregut s’ha pogut localitzar publicitat ubicada en diferents suports.

Influència en el món de les lletres

L'aportació més rellevant del cubisme al terreny de les lletres fou la proliferació de poemes en forma de caligrames, fruit del caràcter abstracte i plàsticament confús del corrent vanguardista. Es tracta de poemes centrats en l'aspecte visual, donant menys importància a l'argument i al sentit literari de les composicions. Guillaume Apollinaire, màxim exponent de la poesia cubista, defensava en el seu llibre "Alcoles" "paraules en llibertat", "invenció de paraules", "destrucció" i "supressió del color poètic, de la còpia en l'art, de la sintaxi, de la puntuació, de l'armonia tipogràfica, dels temps i persones dels verbs, de la forma tetral, del sublim artista, del vers i de l'estrofa, de l'intriga en els relats, de la tristesa". Tots aquests trets queden perfectament reflectits en el poema que inicia aquesta entrada.

La influència en l'arquitectura

El cubisme, com molts altres dels ismes, va tenir repercussió en el camp arquitectònic. Les formes rectangulars i la geometria enrevessada i a vegades impossible han sigut els elements que més han trascendit en algunes construccions arquitectòniques. En les imatges que encapçalen aquesta entrada es pot obervar.

Fins i tot, un dels edificis més emblemàtics i coneguts del món actual està clarament inspirat en el corrent cubista: el Guggenheim de Bilbao. A continuació un vídeo sobre l'arquitecte Frank Gehry i el museu biscaí revela com, de la mateixa manera que artistes com Picasso, Gehry es va deslligar del tot dels convencionalismes de la seva professió per tal de crear quelcom únic.

Galeria: Picasso i Leger

Tres cartells realitzats per Fernand Leger.

Tres cartells realitzats per Pablo Picasso.

Com es pot observar en els cartells dels dos artistes, les peces anuncien fets molt lligats al món de la cultura i l'art. I fins i tot, com es veu al cartell que ve a continuació, Leger, i també altres artistes inclòs el mateix Picasso, van realitzar cartells amb funció auto-publiciàtria, gairebé sempre per infromar d'exposicions pròpies.

El cartell cubista

La principal aportació del cubisme en el cartellisme d'avantguarda va ser un plus de solidesa i simplicitat a obres ja simples, com les del conegut Toulusse-Lautrec. Això queda reflectit en la manera tant simple i directa amb la qual el cubisme aporta moviment al cartell: integrant en un sol plà diferents punts de vista. Una altra aportació cubista al cartell fou el relleu a través del collage, desenvolupat per aquesta vanguarda.

El cartell cubista es caracteritza per conceptualitzar el missatge a transmetre a través de la forma, en la mesura del possible. Ho fa a través de volums, estructures, corporeïtat, transparències, superposicions i una evident moderació cromàtica i lumínica. Cal dir però, que el cubisme és una de les vanguardes menys participatives en el moviment cartellista, ja que, a diferència dels corrents expressionistes, busca l'expressió a través de la plasticitat i no a través de temes encarregats, sent aquesta acció l'essència de la publicitat. Tot i això, cèlebres pintors cubistes com Picasso i Braque van realitzar cartells. Fernand Leger, menys conegut, però, fou el cubista més rellevant en l'àmbit cartellista.

Publicitat i art es troben: el cartellisme

El nou art trencador amb la tradicionalitat que busquen els artistes es comença a expressar a través d'una autèntica paradoxa. Parlem del cartell, i parlem de paradoxa perquè el cartell publicitari és al servei del capitalisme emergent, el culpable de l'estancament de l'art. El cartell ofereix als pintors un format molt similar al de les pintures tradicionals, a la vegada que els permet exercir l'art pel qual aboguen: concís i precís. El cubisme, junt a altres vanguardes, com la publicitat, preten ser concís, allunyant-se de figures pomposes i recarregades. Així, les vanguardes i la publicitat es troben i s'alimenten mútuament fins a tal punt que el cartellisme publicitari experimentarà el seu apogeu en aquests anys d'art vanguardista.

El trencament artístic es comença a gestar

A principis del segle XX els moviments de vanguarda artística, entre ells el cubisme, irrompen en el camp de la publicitat a través dels cartells. Però aquest fet s'ha d'entendre a partir d'un canvi social provocat pel mateix art.

En els primers passos del passat segle es produeix una evident ruptura entre el tàndem artista-burgesia. Aquest fet és una conseqüència de la disconformitat dels nous artistes davant els referents del moment, de dubtós valor atístic. Per exemple, edificacions realitzades amb l'únic propòsit de desenvolupar la gran ciutat i servir de vivers humans camuflades amb escassos detalls artístics en la façana inspirats en patrons massa antiqüats. I aquest tarannà en la creació trascendeix també a l'àmbit publicitari, utilitzant els creatius publicitaris diversos elements gràfics catalogats i combinant-los de manera mecànica i sense cap intenció trencadora o artística. Però no només el canvi social és un dels culpables d'aquesta ruptura i evolució cap a un nou concepte d'art, sinó també el progrés tecnòlògic. El desenvolupament de la fotografia i el cinema permeten una reproducció del tot fidel a al realitat, d'aquesta manera, els nous artistes es pregunten seriosament si el camí que des d'aquest moment ha de seguir l'art és la representació del món real, funció que ja fa a la perfecció la tecnologia.